Els dies festius, els dies d’agost… quins dies més estupendus per a treballar!! Arribes tranquil a la feina, havent fet un cafè amb tota la calma del món i, com que no hi ha cues, els autobusos són ràpids, tens temps de fer un cop d’ull a la premsa en diagonal. I dic en diagonal perquè, llevat d’aquells que comparteixin un nacionalisme futbolístic no excloent, a la resta dels mortals poc ens podies interessar els diaris avui, a menys que ens delíssim per veure com el congrés del partit popular ha estat un pim pam pum com el d’esquerra, però provinent d’una altra cultura política.
El congrés del PP ha estat un congrés de defenestracions, ressentiments i aversions, però amb un atado y bien atado de fons que ha fet que el congrés acabés com han d’acabar els congressos d’un partit d’ordre; amb els cadàvers aplaudint i exhumats per la porta de darrera. No com el darrer congrés d’esquerra, no com les matances que hi ha hagut al PSOE (Borrell – Almunia i ZP – Bono), a IU (posar exemples és ridícul, però recordem que López Garrido abans de recalar al PSOE va muntar, amb la Cristina Almeida,un partit, el PDNI), a ICV (que ara ja no són ni un partit, són una coalició entre un partit i una sopa de lletres), o fins al PNB (que tot i ser un patrit d’ordre ha defenestrat per dos cops a Joseba Egibar)…
Llegir el diari al bar a les 8 és un plaer, sobretot quan et trobes que l’AVUI és el diari més modern, més obert i menys caspós. Res d’articles d’opinió de desconeguts, res de patriotisme ranci… em trobo que avui hi ha article d’en Noam Chomsky. Resulta que l’AVUI ha signat un conveni amb el New York Times (probablement el millor diari americà, si més no un dels pocs que segueixo per internet) per publicar articles setmanals del mateix Chomsky, Umberto Eco i Bernard-Henry Lévy. Sembla que l’AVUI es modernitza en opinió i opta per ser més modern i obert. Em sembla una bona opció opció que hauria de ser paradigmàtica del què ha de ser el catalanisme, quelcom atractiu i incloent.
