Seguir el diktat, marcar el ritme

Fa dies deia que el desgovern dels millors segueix desgovernant. Ara amb les escoles, ara amb el nomenaments, ara amb els anticiclons, ara amb contradiccions… i malgrat tot la premsa amiga segueix fidel al desgovern dels millors que els van aconseguir imposar a base de desgast. Realment d’això se’n diu eficiència. I deien de l’aparell del PSC… cada cop més en hores baixes… és astorador, espaordidor, veure com el discurs únic, unívoc i monolític de la coalició governant
Les darreres? El desnomenament de Xavier Crespo com a director de Seguretat del govern, qui el troba a La Vanguardia? (de fet diuen que havia pactat amb en Mas ser director de Turisme i que, d’esquenes a en Mas, va pactar amb en Puig ser Secretari de Seguretat i que, per l’atac de banyes, en Mas va dir que a prendre pel…, que a can Ribot i mana l’amo, i que en Puig és el porc). També és simptomàtic el tractament de l’acabament dels 80km/h i la noticiabilitat de les culpes d’uns informes del tripartit en comptes de la vulneració de la normativa estatal per part del desgovern dels millors que ha fet que hagin hagut de rectificar la velocitat del tram Barcelona – Molins.
Res d’estrany doncs que, en comptes d’algun periodista la comunicació del govern la portin entre un home del PP, el marit de la Susanna Bouis (la exdelegada del PP a Catalunya, en substitució de Garcia Valdecasas, germana d’una exparella d’en Mas i d’una alt càrrec del govern, ex-cunyada també d’en Mas), poc donat a la sensibilitat periodística; i en Cuminal, un noi sense estudis que com a mèrits té els d’haver gestionat amb mà de ferro i poca flexibilitat l’aparell de les joventuts del partit.
I enmig d’això els primers avisos: en Duran a Polònia: ja està bé de fer conyeta; en Tremosa a l’Ara: jo sóc més important que el Junqueras i vull més pàgines i fotos.
Que s’aparti la dissidència o li tallaran les cames!! Vénen temps asfixiants per la informació, a Catalunya…