Ho he d’admetre, cada cop estic més temptat de crear un grup del feisbuc que sigui “enviem al trias al geriàtric”; i és que cada cop que el veig em fa més… por que pugui ser alcalde? El meu avi, de 84 anys, fa molt més bona cara, no té parkinson i ningú no el fa callar per por que fiqui la pota… En Trias fa llàstima perquè no el deixen parlar, no apareix gaire… és el cas més clar i més exemplificador que, si guanya, seràper incompareixença del rival.
Entre els files del PSC, com deia fa un temps, estan en plena etapa caïnita, un cop es van estavellar a les eleccions parlamentàries i van sense rumb ni lideratge clar. Si bé l’elecció d’Hereu el reforça, no sembla que hagi de ser suficient per a emocionar a ningú més que a ell i els seus acòlits, això que en diuen new PSC o el lobby barceloní del PSC, liderat pel tenebrós Carles Martí.
I sembla que més enllà no hi hagi vida intel·ligent, i tot i l’antipatia que em puguin generar en Portabella i en Fernández, i la llàstima de’n Gomà; cal reconèixer que, si hi ha vida intel·ligent és, de manera indefectible, en els grups minoritaris.
