Fa un temps em reunia amb dos savis per parlar d’un text normatiu i, a col·lació de la conversa, va aparèixer la tramitació del què a dia d’avui ha esdevingut la llei 26/2010. I les reflexions eren dues. La primera era per quins set sous era el departament de la presidència qui impulsava aquesta norma si no hi té cap mena de competència i no el departament de governació, que regia els designis de les administracions públiques del sistema institucional de la Generalitat de Catalunya (ex art. 2.3 EAC). La segona reflexió feia referència a la tipologia de la llei. Una llei poc moderna, deien. Una llei que no contemplava l’evolució del dret administratiu ni les noves personificacions de les administracions públiques.
Anirem de cara a barraca, tot i assumir que es tractava de dues persones molt capacitades, brillants, potser… hi discrepo: els consorcis (bàsicament parlaven dels consorcis, si mal no recordo) i demés noves personificacions del dret administratiu no són altra cosa que pegats que supleixen les mancances de la delimitació territorial i organització institucional i no responen, per contra, a criteris de necessitat o millora tècnica ni a criteris d’economia i eficiència administrativa. La millora tècnica i l’economia i eficiència administratives reclamen un millor repartiment competencial, la no superposició d’ingents conglomerats institucionals que es reparteixen funcions sobre idèntiques matèries i necessiten posar-se d’acord o executar conjuntament.
Els qui teoritzen sobre aquests absurds esdevenen veritables buròcrates del segle XXI que, sota la idea de simplificació, i amb l’excusa d’aquesta, proposen bastir nous monstres administratius sense sacrificar els anteriors amb l’únic objecte de poder-los coordinar. Això sí, ara que ja so al segle XXI, tota la paperassa que fins ara havia de passar de la seu d’una institució a la d’una altra es podrà fer per via telemàtica. I això implicarà que en comptes d’un ordenança que es passi el dia amunt i avall gastant benzina líbia, hi haurà un exèrcit d’informàtics a cada seu i una nova seu amb més informàtics resolent dubtes i podent desencallar tràmits diversos sense entendre un borrall en què consisteix cada tràmit.
Però som moderns!
