Avui els milers de funcionaris interins de la Generalitat han cobrat la seva darrera nòmina sencera. la propera serà escapçada, i les seves jornades laborals també ho seran. La crisi avança i l’administració recula. No crec que carregar els neulers sobre els qui aguanten part de l’administració de país a les seves esquenes sigui el millor. Seria defugir les veritables raons de la crítica dir que l’administració a Catalunya no és gran i és eficient. No és aquest el debat. Menystenir al funcionariat rebaixant-li la jornada i el sou no és només un error, és
- buscar un boc expiatori a treballadors que tenen unes condicions laborals moderadament estables i uns sous que, ara per ara no estan gens malament, però en època de vaques grasses eren sous més aviat limitats. Qualsevol lampista podria cobrar el salari que percep un subdirector general. No parlem d’altres professionals. Tots aquests haurien pogut ser brillants funcionaris, però no van voler perquè no els devia interessar.
- assenyalar amb el dit uns treballadors (n’hi ha que més i n’hi ha que menys, com a tot arreu) com a principal culpable de la crisi. Que no ho són els responsables de la gran banca que regalaven el crèdit a empreses, famílies i administracions que podrien retornar-lo? Que no ho són aquells qui ara legislen en contra del funcionariat i que no van gosar parar els peus a la banca i a les deslocalitzacions? És mesquí assenyalar al més feble i intentar posar a classes mitges i treballadores en contra dels seus iguals. És dividir l’escassa contenstació que hauria pogut haver-hi contra certes decisions.
- a nivell de recursos humans és de manual no posar-se d’esquenes als teus propis treballadors. Possiblement calgui una reforma de la funció pública, pe`ro no és aquesta., no cal matar tot el què és gras, cal tendir a agilitzar l’administració, treballar per objectius i primar el treball per davant de l’escalfament de cadira. Desmotiva al treballador públic
- pressuposa que, o bé amb menys hores es pot fer la mateixa feina o que es feina innecessària. L’aprovació recent dels pressupostos pel tripartit Convergència – Unió – Partit Popular no sembla que vagi en aquesta línia, ja que retalla, però no elimina serveis, sinó que els empetiteix de manera proporcional.
- enfonsa el prestigi de l’administració i del país. I això és com la fama, costa molt llaurar-se u bon nom i costa molt poc engegar-ho tot a rodar
al marge d’això, obvi és que hi haurà interins de deixaran de pagar hipoteques i que gastaran menys.
I tot plegat em xoca quan recordo el gràfic que segueix…
