Parlo amb el meu cosí, que és advocat. Es dedica al dret administratiu. Com que hi ha crisi, es veu que darrerament hi ha crisi (qui ho diria), ha deixat de banda l’urbanisme i cada cop es dedica més a la contractació pública. Coses de l’oferta i la demanda; la mà invisible que tot ho governa. Ara ja no fan reparcel·lacions, urbanitzacions… sinó que es dediquen a recórrer contractes, adjudicacions… i m’explicava que també tenen bastanta sortida les reclamacions per impagaments, modificacions no formalitzades… I aquesta manca de qualitat en la contractació pública em va frapar. Una cosa és un error, una altra és no fer comparèixer al contractista en modificacions, minoracions… i menys encara no formalitzar-les. Això implica que hi ha administracions que contracten verbalment i que procedimentalment van a la deriva. Desapareixen així totes les garanties per als administrats que el procediment administratiu representa.
I mentre m’ho comentava anava pensant que, més enllà dels efectes obvis de la crisi que s’intenten arreglar a cop de llei (digui’s deute públic, digui’s pagament de factures a menys d’un mes de la presentació), hi ha`via una altra evidència en les seves paraules. I és que explicar-me com a cosa habitual la no formalització dels contractes públics demostra una evident deixadesa que es pot deure a algun dels següents motius:
- Manca de motivació d’una plantilla funcionarial cada cop menys valorada i denostada públicament
- Existència d’unes administracions cada cop menys estimades per la ciutadania
- Existència d’una legislació de contractació pública que actua realment com la legislació motoritzada a què Garcia de Enterria feia referència
- L’existència de massa administracions principalment locals i de base no territorial, la qual cosa pressuposa un ingent nombre de gabinets jurídics formats en base a uns procediments de selecció no sempre homogenis i que acaben actuant amb criteris diferents en una banda o altra. I és que la sensació de soledat que pot tenir el secretari d’un consorci intermunicipal d’alguna comarca poc poblada pot ser molt gran
Vaja, aspectes tots ells que no sembla que hagin de tenir solució. Com la resta de problemes en què estem immersos… De totes maneres, si el món ha de canviar i les administracions han de tendir a disminuir paulatinament, ja tenim part de la feina avançada.
