Aquests progres vinguts a menys que empren al jutge instructor Garzón com a espantall de la dreta que ve em fan venir nàsuees. Que no hi ha prous raons de pes per a queixar-se? Que no hi ha prous motius per ser d’esquerres? Que no hi ha prous motius per rebel·lar-se?
En Baltasar Garzón, jutge instructor de l’Audiència Nacional acumula raons més que suficients per a no ser exemple de gran cosa:
- El campió mundial de la defensa dels drets humans va recuperar la tortura amb els independentistes encausats en motiu dels jocs olímpics a l’Operació Garzón
- Com a jutge instructor li han tombat més d’un procediment. Vaja, que no és un jutge molt curós, de fet en una sentència del TEDH respecte del cas GAL, ja diu que “la imparcialitat del jutge d’instrucció N º 5 de l’Audiència Nacional Espanyola podria estar en entredit” per les “relacions personals conflictives” i la “enemistat manifesta” entre el demandant i el magistrat (Garzón) “
- És una persona amb un ego que el fa dedicar-se a perseguir règim totalitaris internacionals. Xoca, però, que tot just fa uns dies que Fraga va morir al llit, com Franco, sense rebre cap citació del jutge estrella
- És una persona que mai ha entès la separació de poders i va deixar la magistratura per fer de ministre i, quan no va aconseguir el què es proposava (un superministeri de justícia i interior que li va prendre Belloch) va tornar impunement a la justícia. Personalment considero que la judicatura ha de viure amb molta més independència de la política activa
- La darrera que ha fet no l’he seguit amb especial atenció, però que tots els magistrats de la sala penal del Tribunal Suprem (d’extracció progressista, conservadora i independent) decideixi on inhabilitar-lo per onze anys,. Sense cap dissensió ni vot particular demostra que l’home aquest estava fent una xapussa.
I segueixo, quan hi ha tantes raons per ser i reclamar-se d’esquerres, defensar aquest oportunista egòlatra és errar el tret i perdre una i una altra oportunitat de refer un discurs perdut fa anys i panys. Utilitzar com a exemple quelcom que no n’és, d’exemplar, és un error que se’t pot girar en contra. I si finalment es dedica a muntar una plataforma electoral com altres jutges han fet en d’altres repúbliques bananeres (vegi’s el cas italià) i troba algú que el voti, a més de malmetre un espai polític en descomposició (cosa que demostra la irrupció d’una indigent com Rosa Díaz al costat del miserable Cayo), pot ser la demostració fefaent que l’Estat Espanyol ja és homologable a la majoria de democràcies mediterrànies. Com Itàlia, Grècia…
